Miquel Martí i Pol
el vol d'una mosca
passes llunyanes que s'escolen per la persiana abaixada
com un xiuxiueig perenne, el ventilador de l'ordinador
poesia
les mores del camí del Calvari, negres i dolces
el vent bufant entre les canyes
les gotes d'aigua gruixudes a les fagedes del Montseny
una rialla infantil, alegre i aguda
la respiració alentida de qui dorm plaent sobre el meu pit
manyagueries al cabell amb olor de net
petons, com un plugim, a les temples
els ulls a l'alçada dels núvols al pic dels Pirineus
la lluna com un tall de meló resplendent
la poesia, com la bellesa, està en els ulls de qui mira
una mirada, que hi veu, com un raig X
2 comentaris:
Llegeixo una bona nit i uns bonics moments!
Poesia.
Una abraçada!
Realment et mires el món amb ulls de poeta( o poetessa)...Tot això que has observat i ens expliques, és pura poesia, que corrobora la frase, aprendre a mirar, és aprendre a estimar...
Bon estiu.
Publica un comentari a l'entrada