27/5/13

Passava per aquí...


Dubto, com les margarides de la Pilar...
Dino o actualitzo el blog?

Toc-toc... Puc entrar?
Hi entro...
I em trobo un comentari pendent de moderar i un parell d'invitacions al Linkedin que m'he fet a mi mateixa...
Vaig tocar un botó i la vaig liar parda, com diuen els de casa.
He enviat invitacions al Linkedin a deu i a sa mare. Rectifico, a tord i a dret, o em tocarà pagar un euro.
Si voleu fer-vos rics compreu accions de la fàbrica de les paraulotes de la Marcel·lina...

Tinc gana.
I un conte a mitges ja fa temps, un temps que comença a ser llarg.
No el conte, que el tinc tot just començat.
Tot just i necessàriament començat.
Sinó el temps que fa que m'hi vull posar per enllestir-lo...
En fi, al conte, els dos protagonistes volen tocar el cel...
Juanjo Garra avui s'ha quedat al cel dels sherpas.

El temps s'esmuny. Se'n va. Fugisser. Siau.

Mirar enrere per recordar d'on venim i per saber on volem anar.
Mirar enrere i reconèixer que els temps que descomptem està ben emprat.
Mirar enrere és necessari.
Per agafar embranzida per resseguir amb el tous dels dits l'univers infinit que es dibuixa en les constel·lacions arran de pell.

Tinc un temps. Curt.
Me'n vaig a dinar.

Martirio amb Chano Domínguez – Alma Mía


3 comentaris:

Pilar ha dit...

Hola gallineta!!! Que contenta que estic que fins i tot dubtant t'hagis decidir a entrar-hi. De vegades, sobretot quan hem d'obrir finestres a causa de la calor, cal treure una mica de pols, passar l'escombra i desfullar alguna margarida que ens digui SÍIII!
Per quan el conte?
M'has fet retrobar-me amb un dubte que no hi ha manera de resoldre...El temps existeix?
Bon profit!

M. Roser ha dit...

La vida és un dubte continu, perquè que sempre que fem una tria, deixem alguna cosa per fer i no sabem quina és millor...
Com que el temps es curt i fugisser, millor que acabis aquest conte, que pobre, ja l'hi toca.
I la muntanya ja les té aquestes coses, en podem gaudir molt tots plegats, però de vegades, algú paga peatge...Penso que hi trobarà el descans que es mereix.
Bona nit.

res ha dit...

passava per aquí
hi entro
tenc un temps curt
me'n vaig a dinar