25/9/12

Suposo...

Arthur Rimbaud - Iluminaciones - Veladas


Dec haver fet alguna cosa bé.
Suposo. 
No sé ben bé el què.

Llegeixo a la banyera.
Aigua calenta.
Amos sonant al radiocasset fúcsia.
So simple. 
No respira el radiocasset. 
Respiro jo. 
Inspiro i expiro, a la banyera.
Llegeixo Rimbaud. 
Auto regal madrileny, en aquell viatge en el qual vaig créixer un pam a Conca. 
Encenc el llum de quars rosa.
Obro l'ordinador.
Wilco.
Col·loco els dits a sobre del teclat. 
Tanco els ulls.
Sento pessigolles. 
Un centpeus pessigoller des del fons de l'estómac fins els dits.
Sona el timbre. 
Qui deu ser?
La Susi em baixa mandonguilles.
"Cena algo decente".
Estan exquisides.

Dec haver fet alguna cosa bé.
Suposo.
No sé ben bé el què.

Un solo de guitarra. 
Ja l'havia escoltada aquesta.
Mentre li mirava el coll de reguitzell.
Geranis. 
Voldria continuar llegint.
M'ha deixat tocada. 
Ja hi he estat. 
No hi han calderes.
Ni en Pere Botero.
No hi ha bacanals. 
Hi era jo. 
I ningú més.  
He rascat os. 
M'he quedat polida. 
Suau i polida. 
Polir-se és necessari. 
Per adonar-nos que la vida ha de passar per les mans. 
Per l'olfacte, pel gust, per la oïda... 
La vista: darrera les meves ulleres noves que són iguals que les velles.
No n'hi ha prou amb la vista. 

Dec haver fet alguna cosa bé. 
Suposo.
No sé ben bé el què.


sky blue sky - wilco






18/9/12

Giragonses a l'esquena...






La veu m'atrapa. 
Sons com gotes de pluja fina relliscant suament per les parpelles tancades. 
Com els tous dels dits resseguint-me l'esquena.
Dibuixant rínxols imaginaris, 
tombarelles de dofí, 
espirals de Fibonacci, 
isòbares recargolades, 
vuits horitzontals fins l'infinit. 

Em quedo atrapada en la teranyina de la veu dolça. 

Giragonses a l'esquena.

Em quedo atrapada en els silencis. 

13/9/12

Divinas de la muerte...




Torno a estar asseguda a les escales de l'escola.
Torno a treure de dins de la meva bossa-sac enorme vermella l'entrepà de Nocilla ( el got és de les Monster High, divinas de la muerte) i el tupper amb la poma golden tallada en juliana (que m'acabo menjant jo).
Torna a queixar-se la Núria, ella volia l'entrepà de xoriço.
Es torna a menjar l'entrepà de l'Edgar. (Ell el porta de xoriço).
Es tornen a abarallar a les escales de l'escola.
Les mares fan el cul gros, com el meu. Els gelats de l'estiu han passat factura.
La Susi i jo riem. Ella començarà àrab.
Els nens s'empaiten. El món s'atura. Em miro la Núria. Ha crescut un pam.
Aquest estiu totes dues hem crescut un pam.
Torno a estar asseguda a les escales de l'escola.
Però sóc més alta, un pam més alta.
Els nens juguen a empaitar-se.
La Susi riu i jo també.

I jo, també.

Baby I want you - Amos Lee