29/12/11

tic-toc-tac catacrac...


alguna cosa no rutlla,
com un rellotge imprecís
que s'avança o s'endarrereix.
ànima somorta.
boira insondable. 
essència erma.
buit xuclador
que a mesura
que s'omple 
es fa més pregon

3 comentaris:

Pilar ha dit...

Fins i tot el no res és ple d'energia, més enllà de l'aparença i del tòpic.
De vegades el buit provocat per la comedia amb què es disfressa l'important, m'avorreix. Sort del drama que m'arravata, m'allibera, em mostra sinceritat i em convida a veure quelcom més del que se'm presenta en un primer moment.
Estàs molt reflexiva, Marcelina. Potser n'has de fer llistes!

Carmen ha dit...

¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
amb les espases i les batalles?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.
Feliç any 2012!!

res ha dit...

rellotges deformats
ombres d’hores buides
potser
(dies vermells)
acolorint
nits platejades
potser demà
prendràs el vol
salut estimada!