Escriure. Fer-ho com si mai ningú no ho hagués de llegir.
Fa uns dies que aquesta màxima em martelleja.
La vaig escoltar de la veu d'una historiadora. Divendres. A la presentació del seu llibre. La guerra. Els morts. Els bàndols. El poble.
Escriure. Fer-ho com si mai ningú no ho hagués de llegir.
EQMEVD se'n va a fer un cafè.
He estat temptada d'anar-me'n amb ella al forn de pa a sucar-hi un magdalena. D'aquelles integrals o farcida de xocolata... Una magdalena.
Escriure. Fer-ho com si mai ningú no ho hagués de llegir.
Mai.
Ningú.
Mai.
En qualsevol cas, jo sí hauré de llegir-ho, ni que sigui un sol cop, per mirar que no hi hagi faltes, que tot plegat tingui sentit...
Ara.
Jo.
Ara.
Quina estupidesa de post.
Mai. Ara.
Ningú. Jo.
Escriure. Fer-ho com si mai, ningú, no ho hagués de llegir.
Escriure. Fer-ho com si ara, jo, ho hagués de llegir.
...