27/6/11

Embarbussament...



Converses asèptiques com una maleïda llista de la compra.
Veig més enllà i les paraules -ni les escrites, ni les parlades- no concorden amb els gestos.
O és això, o he perdut el sisè sentit, l'aràcnid, si és que mai no l'he tingut...
Llegeixo a la piscina una novel·la policíaca que està prou bé.
(Mort a la Fenice de Donna Leon i si es mulla no passa res).
En Brunetti recorre Venècia buscant pistes. 
Ell sí que en té de sisè sentit i una memòria envejable.
"M'agrada molt mogollón"
;)
A mi també m'agrada que t'agradi el Murakami, EQMEVD, però, a mi, m'adorm...

Passo... fent passes... de puça... passota... amb en Papasseit... que qui dia passa any empeny ;)


Deixa’t besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Papasseit - Fragment Mester d'Amor

P.D. La meva filla està en la fase dels perquès. Un dels darrers ha estat:
N: Mama, perquè tens una aluga al font?
Jo: No, cuca, això no és una arruga. Això és una fina línia d'expressió...
Perquè no tinc pas resposta a tots els perquès.


22/6/11

Extraterrestre # Extra Terrestre


Molt sovint em sento com una autèntica marciana, (resident de Mart), o venusiana, (habitant de Venus), o ganimediana, (de Ganímedes, del satèl·lit més grossot de Júpiter), fins i tot em puc arribar a sentir mercuriana, (de Mercuri, el planeta més calentó del sistema). Em sap greu pels plutonians (de Plutó) o pels uranians (d’Urà) però no m’hi veig, queden massa lluny i fa massa fred, no em sento ni plutoniana, ni uraniana, sorry.

Avui a la piscina, sense anar més lluny, m'ha començat a sortir un apèndix verdós en forma d’antena i un tercer ull al front.  He fet veure que prenia el sol, però en realitat la meva antena estava descaradament enfocada cap al grup de dones terràqüies que parlaven d’un estri de vital importància (segons semblava entendre pel to emprat per les humanes): la planxa.

"Ahir me'n vaig anar a dormir a les talares! Al arribar de la piscina, em vaig dir, pels meus collons (¿? Terràqüies, fèmines, amb collons? Són més rares que jo, queda dit!) que no paro de planxar fins que no s'acabo la muntanya. És que no ho suporto. Puc tenir més o menys pols, però la roba m'agrada tenir-la bé (Es pot tenir la roba malament?) Els hi vaig preparar lo sopar a l'home i als crios i, au, sopeu!, no m'espereu que jo me'n vaig a planxar. I allí que m'hi vaig estar, de cara a la planxa, fins a les onze i mitja passades!"

"Jo també, nena, a la que la despenjo del sisí que la planxo que si no s'acumule. Avui he de posar una rentadora." (Avui he de posar una rentadora. Avui. No demà ni ahir. Avui).

Tanmateix, això no vol dir que, de vegades, no m'uneixi a les converses punsetianes, (d'Eduard Punset) que mantenen entre elles, intentant escandalitzar-les amb el meu Oracle de la roba neta a qui demano unes calces a base de palmades.

M'han vingut unes ganes irrefrenables de treure la gravadora i fer l'espieta a consciència. Demà me l'amago al bikini o al darrera les meves orelles vulcanianes, (de Vulcà, com el capità Spock), punxegudes.

Tot rumiant, crec que he trobat el meu lloc a l'univers. Amb permís de l'Isaac, (l'Isaac Asimov) definitivament sóc trantoriana, de Tràntor. El Pla Sheldon va fent... (Em confon, per ser-vos sincera, però com que no sóc psicohistoriadora no puc pretendre entendre’l). Deixo que el Mul em bressoli amb la seva música misteriosa i inintel·ligible plena d'imatges tot i que no entenc ni un borrall del que em dibuixa.

Us ho deia, sovint em sento extraterrestre. Ho constateu, oi?
Ep! Guaiteu, que encara no he provat de treure raigs pels ulls... i si em poso les calces per sobre els texans? Com el kryptonià (de Kryptó) Superman?

Ho provo? Aparec demà a la piscina amb el bikini per sobre les malles? Amb el casquet de natació al cap i els maneguets de la meva filla als bíceps?

To be continued...
Pitgeu, que són molt bons: Cràtor - Baobab

Vull ser la Rachel Ponsonby...



Es destensa la corda del funàmbul.
La nena xinesa surt de la caixa de sabates adolorida.
La pallassa es renta la cara solcada d’arrugues.
Els llums de la carpa s’apaguen i la vela es desinfla.
Silenciosament s'allunya una corrua de tortugues feixugues.
Buscant nous aplaudiments i noves mirades.
http://www.monopera.be/video.php


Enveja: Fer del desvergonyiment, la rucaldat i la irreverència una professió.

17/6/11

M'agrades...

 
Et faria petons a cada moment.
Ets adorable, un sol.
No puc fer altra cosa que perdonar-te totes les bajanades,
els canvis d’humor,
la teva bipolaritat incipient
perquè vals molt la pena.
M'agrades.

No, no et sobra ni et falta de res.
Estàs bé. Molt bé.
No, no comencis amb el greix i el no greix.
No, no em parlis ni d'arrugues ni de potes de gall.

M'agrades molt. Moooolt.

I quin cabell! Sedós.
I els ulls? Dues llanternes.
I tot et va alhora, oi?
D'acord, ell genoll et grinyola, però escassament.

Mirall, mirall màgic, oi que sóc la més guapa del regne?

http://youtu.be/KuD8PgPbKaY

10/6/11

xocolata...




Ensumo la flaire del tresor del cacau
embolcallat amb lluentons i coloraines.
Desfaig el paper, amb desfici.

Trenco amb un clec sec
una unça de xocolata negra.
Negra negríssima. 
Un petita porció que se'm desfà,
assaborint-la,
amb paciència,
com un bes lentíssim ple de llavis i de llengua.

La seva aroma, negra, és el preludi.

Efluvis d’agredolços recorren la meva boca.

Xocolata a la canella, els meus mugrons.
Xocolata a la maduixa, els teus llavis.
Xocolata a la menta, els meus cabells.
Xocolata a la taronja, el teu melic.
Xocolata al pebre, entre les meves cames.
Xocolata a la pedra, entre el teu entrecuix.

Xocolata amb llet, per als marrecs.
Xocolata blanca, per als qui els hi agradin els succedanis.

Llesca de pa
untada amb Nutella,
per esmorzar.

Xocolata a la tassa
sucant-hi melidros,
per berenar.

Una porció negra,
d'autèntica xocolata,
que m'alegri la sobretaula.


7/6/11

suguealism!...



Converses banyerils

-Mama, sóc un esquirol!
-No, cuca, tu no ets un esquirol, només ho ets en la imaginació. Oi que no ets peluda ni tens cua?
-Sóc un conill que menja pastanagues. "Que passa nanu".
-No, princesa, no ets un conill tot i que tu també mengis pastanagues. Tu ets una nena, una nena humana, de la raça humana, pertanys als homínids. Camines amb dues cames. Quantes cames tens?
-Dos.
-Molt bé! Digues: ho-mí-nids.
-Ho-mí-nids.
-Molt bé! Ho has dit molt bé! Ets molt llesta! A veure, tu, que ets?
(La nena s'omple la boca amb l'aigua de la banyera i escopina).
-Mama, jo sóc una font!

2/6/11

Pinotxos i Pinotxes...



Aquesta frase em va fer reflexionar sobre la veritat i sobre la mentida.

Aquell mateix vespre en Herman Hesse se'm va revelar:
"El punt de partida de l'engany és una senzilla transferència. El cos de l'home és una unitat, la seva ànima, mai".
"La seva vida, com la de qualsevol altre home (i dona), no oscil·la només entre dos pols, entre instint i intel·ligència o santedat i disbauxa, sinó entre mil, entre innombrables dualitats".

Som, en definitiva, polièdrics, un calidoscopi que projecta infinites figures i colors provinents d’una mateixa essència.

Una veu amiga a l'altre costat del telèfon m'ha fet somriure en aquest dijous ple de possibilitats i de mentides i de veritats:
"superaria el polígraf"

El pitjor de la mentida és no ser-ne conscients de quan ens mentim a nosaltres mateixos:
Escrivint aquesta frase m'ha crescut un pam el nas...

Manu Chao: mentira la mentira, mentira la verdad

1/6/11

Compte, que crema...



Porto tres dies llegint literatura eròtica.
Ho podria fer només per plaer, evidentment, però aquest cop la lectura té una finalitat més, estem organitzant una vesprada eròtico-literària.
Constato:
1) Els medievals anaven molt sortits i no tenien pèls a la llengua i sí els agradava els pèls en altres zones.
2) La majoria de la literatura eròtica, si més no la que ha transcendit, està escrita per homes. Entre nosaltres, massa barroera...
3) La majoria de dones contemporànies que van atrevir-se, pioneres, a escriure literatura eròtica eren lesbianes.
Concloc:
Falta literatura, també eròtica, de dones escriptores.

Tot plegat, i des de fa tres dies, estic més primaveral que el de costum...

 ...

tanco a en Papasseit
(massa suau, bellíssim, però massa suau..)
"torno en una hora!"
faig els 10 km en 10 minuts
arribo a la reunió:
posarem tuls vermells i espelmes per tot arreu
treballem en els textos
necessito un cosset i unes faldilles de cotó
pujo al cotxe
insereixo la clau
mitja volta
primera
trec el fre
accelero
intermitent
condueixo per la Nacional
camí a la inversa
tall 6 del TAK dels Tahures
em desfaig la cua
els cabells m'acaronen el clatell
baixo la finestreta
l'aire fresc de la nit, negra, em reconforta 
un punt més al volum
un altre
“Arde”
em refrego en el seient
fins que les costures dels pantalons em pessigollegen
i la carretera desapareix
i milers de llavis i llengües masculins i femenines
ressegueixen el perfil del meu cos
càlid
un llampec elèctric
em reconec viva
entro el cotxe al garatge
pujo a l'ascensor
m'emmirallo
estic fantàstica
introdueixo la clau al pany
mitja volta
el pis resta en silenci
llum tènue des del despatx
em deslligo les sandàlies
em desfaig els pantalons
em trec la samarreta
la roba roman estesa al rebedor
des de la porta del despatx miolo: molta feina?

http://www.goear.com/listen/f156f26/arde-tahures-zurdos