21/7/10

Dimarts. 19:30 h. Piscina municipal.

Una formiga feinera es passeja amb petulància per la quadrícula de la meva llibreta escolar.
Estirada a la gespa sento l'escalfor del sol que comença a amagar-se rere la serra.
Cridòria infantil que es tira en bomba, de palillo, de panxa, de cap, de tornillo.
Encara s'ensuma a l’ambient el fum del foc que ha socarrimat el camp acabat de segar a sòl Porta a baix a la Tossa.
Tres formigues color d'àmbar es passegen per la meva tovallola Pertegaz de rus bo i una quarta em fa pessigolles cames a munt i s'intenta escolar per la calça del biquini. Plas! Una menys.
-Aleix! Vigila el bebè. El bebè. Aleix, vigila el bebè! Hi ha un bebè, un bebè petit. T'ho has acabat? Tira-ho a la bassura.
-Ah... pues no lo sé... mira en el Decathlon.
-Treu-te les xancles! I el banyador? Aleix! No cal que ploris. Què? Mira'm. Mira'm un moment, què tens? Te pica? Perdona, perdona... Vale, perdona.. perdona, vale perdona, vale? Mira'm, mira'm a mi. Pares un moment?
-Sí, en el Decathlón. Cómprale un tutú y así luego me lo pasas a mi...
-Dónde? En el H&M?
-No, en el Decathtón.
-Aleix, demà et compraré unes ulleres. Mira'm. Vale? Mira'm. Ja? Te pica encara?
-Jonny, voy a bañar a la niña. Dáme los manguitos. Arnau, tírale un besito a la nena, que se va a la ducha.

La gespa. Espessa. Fresca. Plena de vida. Formigues que apareixen i desapareixen d'entre les tiges.

El sol s'escola entre un núvol.

Pits enormes i petits. Culs grossos, carns magres, panxes prominents, abdominals suades, pells morenes i lluents i flàccides i blanques.

Adolescents que passegen els seus cossos farcits d’hormones amb la supèrbia de qui creu que els anys no passaran.

Xurros de colors, flotadors, ulleres, manguitos, banyadors de colors, biquinis. Petits, de finestreta, grans, de tira gruixuda, lligats a les espatlles, sense tires, ensenyant canalet, nenes amb sostenidors (quines ganes de sexualitzar bebès... quina ràbia).

Plors, crits, rialles, xapotejos, pilotes que es desinflen, les sureres a l'olímpica, carrils, sèries, viratges, paletes, peus de peix.

Quins records. 3500 pel matí. 3500 per la tarda. Cames dures com roques. D'aquella època m'ha quedat una tros d'esquena.

Em fan gràcia les persones que conten per piscines. N'he fet 3 o 10 o 14... Com les embarassades que compten per setmanes i no per mesos.
De quans mesos estàs? De 20 setmanes i has de fer el càlcul mental... (uns 5 mesos)
Quan has nadat? 10 piscines (250 metres)

Què fot aquest pare presumit fumant a la gespa? Què no sap que està prohibit? Fes el favor de no apagar la burilla a l'herba... serà porc...

La N a la petita. Amb els maniguets als braços i el flotador a la cintura i el cubell de la platja i la regadora.

Abans m'ha regat la cama...
-Mama, te soltirà una foleta...

Dimarts. 19:30 h. Piscina municipal.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sembla que ho estigui veient.
En guany encara no he anat a la piscina, ni a la platja,ducha rapida al matí i de cap a la feina.
Petons
Bulita