28/12/09

Fum, fum, fum...

No et diré que el Nadal m'agradi.
No et diré que el Nadal l'odiï.
Ni una cosa, ni l'altra.
fifty-fifty
Però sí provoca en mi certa emoció.
M'emociona quan veig els llums vaporosos que guarneixen el carrers emboirats,
quan trobo la soca tapada amb la manteta i amb les peles de la mandarina al platet,
quan rebo les olives de la cistella de Nadal,
quan preparo un lot amb cel•lofana i torró de xocolata pels fills de la Liana,
quan escolto los “niños del coro” interpretat per la Ginestell,
quan veig els Pastorets al Casal amb un so pèssim i el Llucifer no pot continuar perquè s'està pixant de riure,
quan penso amb un munt d'adults jugant al carrer al "un, dos, tres, soldadito inglés sin mover los pies",
quan el dia de Reis, abans del dinar, ja he descobert, gràcies a unes meticuloses investigacions que han durat deu dies, quin és el cercle de l'amic invisible.

- Ben mirat, potser sí que m'agrada en Nadal.-

Vaig a preparar la carta a Ses Magestats d'Orient....
I, tot seguit, a interrogar els familiar. Enguany estar molt difícil esbrinar qui és qui en l'amic invisible.
Tinc un gran repte...
mmmm...