4/2/09

Mirallet, mirallet màgic...

La meva filla no vol seguir els meus passos. De moment no. - Quina llàstima, jo que li volia fer grabar Bon Nadal i Bona Festa Major (quan parli)... Projectem en els nostres fills els nostres desitjos, els nostres valors, però també les nostres mancances i les nostres misèries. Em miro a dins. Ho estaré fent bé? Ho estaré fent més o menys bé? Ella s'emmirallà en mi, en nosaltres, com jo ho he fet amb els meus. I dels meus he vist imatges que m'han meravellat i d'altres que m'han horroritzat. La Gallina Marcelina es menja amb els seus pollets les magdalenes acabades de sortir del forn que han amassat plegats amb tant d'esforç. No em sembla gens fàcil, però tampoc tant difícil, això sí, requereix una mica d’esforç. La veïna de baix, que és mestressa de casa, ha decidit portar a la guarderia tot el dia la nena de dos anys (de 9 a 5) perquè sinó és passa tot el dia fent viatges de casa al cole (hi ha 200 metres escassos, menys de 4 minuts a pas de passeig). Al cole menja millor. Els nostres amics li donen al bebè la lleteta del temps (del temps del mes de gener), és més còmode. Els bebès s'acostumen ràpid, ho diu en un llibre. La meva amiga de ses illes també. I tu, estimat lector, com li prepararies el tallat de després de dinar al teu ésser estimat, al més preuat? Calentet? Amb el cafè acabat de fer? O amb el cafè que et va sobrar ahir i la llet del temps? (temps de gener).

3/2/09

Un món, dues classes de persones...

Diuen que amb la crisi tornaran a estar de moda els valors tradicionals perduts. No ho veig clar. Quina decepció tot plegat. L’únic que m’arrela, que em fa tocar de peus a terra, que em reconforta, em fa sentir que no tot és una estafa, és la meva bombolla feta de totxanes, el meu Segon Primera, la meva casa, la meva llar (meva i del banc). De portes en dins tot te sentit. De portes en fóra hi ha molta decepció. Em ve al cap aquella cançó dels Pets, un món, dues classes de persones. Avui llegeixo que la fiscalia demana un any i mig de presó per a l'indigent francès François Setephan, acusat d'haver robat un tros de pa d'un forn de Badalona el setembre de l'any passat. En realitat, l'acusat pretenia endur-se la barra de pa sencera, però es va trobar amb la ferma oposició de la dependenta, que va agafar la baguet per un extrem per evitar que Setephan la robés. L'indigent suposadament va agafar la treballadora per les solapes de la camisa, fins que la barra es va trencar i ell va poder fugir amb una meitat. Tenint en compte aquest forcejament, la fiscalia acusa Setephan de robatori amb violència i d'aquí que, en aplicació de la llei, demani aquesta pena tan elevada. Em fa ràbia i poso al cercador del Google la paraula “Madoff”. L'expresident del Nasdaq, el financer nord-americà Bernard Madoff, no ha de tornar, de moment, a la presó. El seu advocat ha pactat noves condicions per al seu client que passen per l'arrest domiciliari i per portar un braçalet electrònic. També ha hagut de pagar una fiança de 10 milions de dòlars i el lliurament de les cases que té a Montau (Nova York) i a Palm Beach (Florida). També ha hagut de lliurar el seu passaport. Madoff, de 70 anys, està acusat d'un frau de fins a 37.000 milions d'euros. Sense paraules. -Ni piu-

2/2/09