En una societat cada cop menys creient queda ben palès que quan hi ha sequera ja no cal recórrer a treure a passejar al sant de torn de fusta policromada perquè torni a rajar aigua del cel. Només cal muntar un bon rebombori. Un decret llei; una bona manifestació; una guerra política en el sí del tripartit, entre el tripartit que governa i l'oposició, i entre el govern i l'oposició fent pinya contra el govern de l'Aragó, i els del PP de València, Múrcia i Andalusia; entre els de la ciutat i els del camp; entre els que tenen piscina i jardí i els que tenim un balcó amb quatre plantes i encara gràcies. En definitiva, una lluita de fang (aigua bruta...) amb tota regla. Només ha calgut parlar d'una captació puntual, temporal, d'emergència, esporàdica i pendent de l'evolució, altrament anomenat Minitransvasament (que de mini no te res si tenim en compte el ronyó que costaria fer-lo), perquè comencés a ploure a bots i a barrals. Perquè plogués un ou, en termes més populars. Això sí, hem aprés una lliçó, l'aigua és un bé esgotable que cal preservar tot i que sigui un autèntic rotllo estalviar aigua. I els qui ho fem, el qui anem amb ampolles d'aigua reciclada amunt i avall del passadís deixant gotetes que ho embruten tot, podríem tenir un alicient a la factura... Tant de bo! Em vaig a encomanar a un sant, no me’n refio de creuar els dits, no sigui que el desig se’m giri en contra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada