28/6/08

Perquè?!...

  • 85% d’aigua
  • Glucosa
  • Proteïnes - Albúmina, globulina i lisozima
  • Sodi i Potasi

Les llàgrimes són el llenguatge silenciós del dolor.
- Voltaire -

Ja he tornat...


No he estat de vacances...
No he passat de tot...
Senzillament no he tingut ni cinc minuts per a mi des de fa dies.
Hi ha qui somia en blanc i negre. Hi ha qui ho fa en color.
He descobert aquests dies que somio en blog.


20/6/08

Crisi...

Crisi. Ni desacceleració econòmica, ni relentiment de l'economia.
Senzillament, crisi: Pertorbació de l'activitat econòmica per raons inherents al seu funcionament.

La meitat dels balcons dels pisos de l'avinguda estan empaperats amb rètols on hi diu es lloga o es ven.
Pujar a les firetes val dos amb cinquanta.
Els nens d'avui en dia no tenen prou amb pujar-hi vint vegades,
i si se'ls hi diu que no, ploren i s'enfaden
reneguen, criden, es tiren per terra
això sí és un espectacle,
i és gratis!
(menys per a ell mateix i per als seus pares...)



Crisi econòmica, crisi de personalitat, crisi energètica, crisi de valors, crisi hipotecària, crisi de confiança, crisi de l'aigua I (quan no n'hi ha), crisi de l'aigua II (quan n'hi ha massa), crisi alimentària, crisi petroliera, crisi d'identitat, crisi global...


Crisi? On dius que està la crisi?

17/6/08

L'ANGEL

En fa 25 d'anys i ho recordo perfectament...

Se que m'hauria d'empadronar al meu nou poble, però encara no puc... encara no vull...

Unes tradicions es recuperen, les altres s'actualitzen.
El Berenguer, alt com un pi, i la Peronella, enjoiada com una mala cosa, ballen i salten a ritme de tambor, trompeta i gralla amb els punkys i el rastes... és el que te la integració i la diversitat...

Es van fer parelles lingüístiques: ara s'entenen en el mateix idioma...


Vull estar-hi en el 50è aniversari i que hi sigui també la Núria i la Bulila...
I que arribi al poble des d'allà on visqui amb el seu "cotxe" (millor diguem-li transport? vehicle? nau espaial?) que anirà o amb peles de patata o amb energia atòmica, o una o l'altra...

10/6/08

Com dues gotes d'aigua...


He d'evitar cometre sempre el mateix error, tranquils, que no és res greu.
He d'evitar, quan veig un bebè, dir: ohhhh, ets igual a....
A mi m'ho fan a cada moment i n'estic fins al monyo! Quin avorriment!
El més divertit és que uns et diuen, amb un crit inicial (com si aquest crit els donés més solvència): ooooh!!! és igual que la mare. Però igual, igual, igual !
Els altres, dues passes més enllà, t'aturen i quan veus que van a agafar aire per fer el crit, fas l'aposta mental, ara toca al pare o a la mare??: aaaah!!!! Que bufona!! És igual, igual, igual que el pare.
Diumenge anàvem 3 a 2.
L’ avantatge és que mai guanyen els visitants, sempre guanyem els de casa.

9/6/08

La bruixa del país del Nord


La Bruixa del país del Nord

No pensis pas que totes les bruixes són fàcils de reconèixer.
No totes les bruixes tenen berrugues lletges i peludes a la punta d’un nas enorme i amb forma de ganxo.
Algunes bruixes es pinten les ungles dels peus de color blau-petroli i es fan la permanent japonesa...
Algunes bruixes no fan brebatges amb cua de rata i ales de mosquit, el fan de blauet tot prenent el sol...
Creus que pot haver-hi bruixes rosses i amb ulls blaus? “Haberlas, haylas.”
Bruixes camaleòniques, gatetes que es transformen en lleones, o lleones que es converteixen en gatetes, tant se val...
Tiren les seves cartes màgiques amb màgics dibuixos i et llegeixen el futur. El present ja el saben només mirant-te als ulls, no les pots enganyar… són bruixes...ho saben tot... molt més del que elles s’imaginen...
Tin la sort de tenir una amiga bruixa.
Perquè les bruixes, tot i que no ho semblin, entre elles es reconèixen...

1/6/08

Plou sobre mullat...

En una societat cada cop menys creient queda ben palès que quan hi ha sequera ja no cal recórrer a treure a passejar al sant de torn de fusta policromada perquè torni a rajar aigua del cel. Només cal muntar un bon rebombori. Un decret llei; una bona manifestació; una guerra política en el sí del tripartit, entre el tripartit que governa i l'oposició, i entre el govern i l'oposició fent pinya contra el govern de l'Aragó, i els del PP de València, Múrcia i Andalusia; entre els de la ciutat i els del camp; entre els que tenen piscina i jardí i els que tenim un balcó amb quatre plantes i encara gràcies. En definitiva, una lluita de fang (aigua bruta...) amb tota regla. Només ha calgut parlar d'una captació puntual, temporal, d'emergència, esporàdica i pendent de l'evolució, altrament anomenat Minitransvasament (que de mini no te res si tenim en compte el ronyó que costaria fer-lo), perquè comencés a ploure a bots i a barrals. Perquè plogués un ou, en termes més populars. Això sí, hem aprés una lliçó, l'aigua és un bé esgotable que cal preservar tot i que sigui un autèntic rotllo estalviar aigua. I els qui ho fem, el qui anem amb ampolles d'aigua reciclada amunt i avall del passadís deixant gotetes que ho embruten tot, podríem tenir un alicient a la factura... Tant de bo! Em vaig a encomanar a un sant, no me’n refio de creuar els dits, no sigui que el desig se’m giri en contra!