I SI...

Segur que més d'un cop t'has imaginat que et tocava la loteria.
Jo en moltes ocasions somio truites mentre condueixo, frego els plats, miro per la finestra...
I és curiós perquè si em toqués la loteria no faria res del que se suposa que han de fer els nous rics, a banda dels típics forats a tapar, és clar.
Ni em compraria un cotxe de luxe, ni un apartament a Baquèira, ni un xalet a la platja, ni roba cara. Tampoc viatjaria fins a la fi del món (de moment...).
Si em toqués la loteria, primer, treballaria mitja jornada; segon, em compraria una torreta.
Sí senyor, una torreta amb un hortet i un parell d'arbres que féssin hombra. Res de piscina, que amb tanta sequera es probable que no la pogués omplir, amb una manguera ja faria.
Una torreta on poder gaudir de les meravelloses postes de sol de ponent que no tenen res a envejar a les dels catàlegs de viatges.
Una torreta on passar les hores amb els amics i la família.
On poder prendre el sol en pilotes, sense veïns, sense sorolls.
Ells no ho saben però ahir vam prendre la fresca en un autèntic forat de hobbit, amb l'autèntica hospitalitat de la gent de la bellíssima Comarca.