30/5/08

El divendres, faves tendres...




Mai millor dit, divendres faves tendres...
i si no que li preguntin al Bulilo...
Sort que ha parat de ploure,
perquè l'hort està ben moll...
i les faves s’estan pujant massa.
Va, canvia't les sabates!
Vols venir a collir-ne?
Entre les mates viuen grossos caragols..s
Desprès et queden els dits negres de tant pelar-ne...

He descobert que en Pitagores n'era al·lèrgic...

28/5/08

El gall Quiquiriquic

El gall Quiquiriquic és un gall molt eixerit,
és llest, simpàtic i polit
i el seu somriure és un delit!

El gall Quiquiriquic és guapo, fort i alt
cuina i feineja de manera genial
i te la cresta més maca del corral.

El gall Quiquiriquic està un pèl ensopit,
ha d'anar a buscar cuquets pel seu pollet petit,
i no el podrà gaudir ben bé fins a la nit.

Gall Quiquiriquic,
tinc un remei que et farà servei.
Tanca els ulls un momentet
(no passa res si mentre s'escapoleix un cuquet)
recorda la seva mirada i la seva rialla
i la seva olor agradable de canalla.

Gall Quiquiriquic
recull aviat els cuquets, concentrat a la feina i enllesteix
així les hores passaràs i aviat al teu corral estaràs.

Bon Dia Quiquiriquic
i recorda... no estiguis trist

La Gallina Marcelina

T.I.


27/5/08

El dimarts en compra naps...

Dimarts, segon dia de la setmana, del llatí dies Martis, dia de Mart.

Curiositat: no hi acudits de dimarts (a menys que siguin dia 13...), ni de dimecres, ni de dijous...

Són dies que passen sense pena ni glòria... no t'has de casar, ni emprendre cap viatge, ni batejar el teu nadó....

El dimarts, la Masovera va al mercat i compra....NAPS!! Quina pèrdua de temps, esperar a dimarts per comprar naps. Qui menja naps?!

Sort que tinc l'antídot (contra el dimarts i contra els naps!):

26/5/08

El dilluns en compra lluç...





encara n'he trobat més....
però m'ha semblat suficient...
La part positiva és que sense els dilluns
no ens agradarien tant els divendres...

22/5/08

Ressona la son...


Sento un arpa, serà que han vingut els àngels a guarir el meu son?...
Em fan pessigolles a la nuca.
Ara campanes llunyanes... d'un campanar antic... campanes programades per ordinador i enllaunades en mp3...
tolong.... taling... tariiiiiingggg... tirrrrrrrrriiiiiiiinnnnnnnng...
maleït despertador!
Ahir a la nit pensava: que feliç que sóc i que realitzada que em sento a la meva feina....

Ho retiro....

Por a la por...

Fa temps pensava que ja era prou feliç...
Fa temps pensava que ja tenia prous pors...
En els últims temps he aprés que no hi ha sostre per la felicitat...
però tampoc per les pors.
De fet, és proporcional, a més felicitat, més por...

Es clar que qui no te res tampoc te res a perdre.

21/5/08

Barret màgic...

Tinc unes ulleres que m'arriben als peus.
Se'm tanquen les parpelles a la que m'assec al sofà.
Torno a tenir aquella son perduda de l'adolescència, torno a ser capaç de fer una becaineta a qualsevol hora i a qualsevol racó.
Esmorzo amb son, em dutxo amb son, treballo amb son, dino amb son, recullo el pis amb son, dono el pit amb son, faig pessigolles a la gugui amb son, i, fins i tot,... dormo amb son.
ups!... umm.... que passa... ah!... estava somiant que escrivia al blog....




20/5/08

Mesimersari...


Ni un, ni dos, ni tres, quatre!
Encara no arriba als cinco lobitos... avui... quart mesimerari!
Per molts anys gugui!
Quina celebració... avui toquen vacunes... quina llauna.
Perquè representa que t’han de salvar de patir algunes malalties, que si no...
Hi ha molt a dir amb el tema vacuna... i això que no en sóc gens ni mica d’experta, però se suposa que fem el que toca i ser bons pares educats i corderets...
I amb la targeta a punt, perquè, entre moltes altres coses, són una estona cares!
Tot sigui perquè els pneumococos no t’atabalin.
Feliç dia del teu quart mesimersari, princesa!

18/5/08

Pedorretes...

Segons la Unesco hi ha més de 6.500 llengües al món. No són pas poques. L'any 2.005 hi havia al planeta Terra 6.453.628.000 habitants. (A hores d'ara devem ser alguns milions més...)
Per tant, fent ús d'una bonica regla de tres, ens n'adonem que cada 100.000 persones aproximadament, parlen una llengua diferent... I això sense contar el Parsel, el Klingon, l'Èlfic o l'Esperanto.... O el meu preferit i tot just acabat de descobrir, el llenguatge Pedorreta.
I encara ens estranyem que en aquest món no hi hagi manera d'entendre'ns?

14/5/08

FRIGODEDO

Ja he estrenat l'estiu que encara no ha arribat.

L'estiu només es pot estrenar rellepant amb delit un bon gelat.

Ni una taronja tropical, ni una terrina de hagen das a la xocolata belga, ni un tornado, ni un calipo de llima, ni un solero, ni un corneto, ni un magnum frac double xocolat, ni un colaget (no se si encara es fan), ni un dracula, ni un corte tres sabores, ni un banana split, ni, tant sols, un negrito, ni un almendrado.

La Núria fa dies que celebra l'estiu que encara no ha arribat.

A ella el que li va és el Frigodedo.

Expectatives...


Comencem l'any i ens proposem perdre pes, deixar de fumar, anar al gimnàs i estudiar anglès o el que sigui per la UOC, i tot de tacada...

Comencem el mes i ens proposem no gastar tant en telèfon, aprofitar el gimnàs ja que el rebut ja ens l'han passat pel banc, intentar reduir el consum de calefacció, demanar hora a la depiladora amb temps, no deixar les PACs per l'últim moment i estalviar una mica...

Comencem la setmana i ens proposem començar de nou el règim, no saltar-nos la classe setmanal d'anglès, ni la classe de spinning una altra vegada, fer-nos les celles amb temps, participar en el debat on-line amb una intervenció amb cara i ulls i no de pressa i corrents, i acabar aquella tasca pendent que fa dies que arrosseguem per damunt la taula del despatx...

Comencem el dia i ens proposem no estressar-nos massa i alhora enllestir la feina ràpid, esmorzar bé, però sense calories, anar al gimnàs però anar a dormir aviat, planxar la roba, però fer una estona de migdiada, passejar la canalla, però havent revisat primer els correus de la UOC...

Jo el que vull és fer vacances, però alhora, aprofitar per fer neteja a fons de casa, que tinc els vidres translúcids...

Que arribi el cap de setmana de nenes i alhora aprofitar el Medieval, la jornada de portes obertes, estar amb la Núria i tirar-nos les cartes...

Actualitzar el blog, però gravar quatre publis i fer tres dossiers, i mirar el correu de la uoc, i ser més assertiva i dormir un parell d'horetes amb el cap recolzat damunt el teclat de l'ordinador...

En definitiva, necessito dies de 72 hores, o tres vides....

13/5/08

Tic-Tac

Quina llauna, vivim la vida a contrarellotge.
Com si no provoqués ja prou angoixa un tic-tac insaciable que corre constantment cap a l'infinit, cap al demà, cap al desprès.
Ens ha tocat viure en una societat que no conta les hores, les descompta, conte enrere per fer-ho tot.
Em queden dos dies, dures hores, dos minuts, dos segons per a fer.... el que sigui que haguem de fer, important o no.
Anotem a l'agenda tal activitat, tal reunió, tal trobada o tal tasca a mesos vista i anem descomptant el temps, que com una gota malaia que va cruspint-se pàgines i pàgines de l'agenda. De fet, escric ara més pendent del rellotge que d'una altra cosa.
He d'enllestir un milió de coses i el temps no s'atura...
Tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, tic-tac, .......

12/5/08

Passa el temps, passa...

Que ràpid que passa el temps.
Fins fa poc no sabia que el temps es podia contar no només en dies, setmanes o mesos. El temps també es poc contar a pes.
Han passat 16 setmanes, és a dir, 3 quilos 290 grams. Ni un més ni un menys.
En 16 setmanes ha doblat de pes i una mica més. Ha crescut 10 centímetres. Ha canviat dues vegades la talla dels bolquers. Tres talles de roba, la 0, la 1, la 3 i ara, la 6.
De dormir tot el dia, a fer rialles i no deixar dormir els pares amb tants crits i serollets als dematins.
Com t'enyoro amor meu! Com t'enyoro...

8/5/08

Tinc un balcó de dos metres d'ample

Tinc un balcó de dos metres d'ample.
Em toca el sol de maig a l'esquena i la brisa, un aire suau i càlid, em fa caricies als cabells.
Els cotxes llunyans a la carretera i el tallador de rajoles al bloc del davant són el meu fil musical.
S'acaben incorporant al meu jo, com si es tractés del zum-zum de la nevera.
Sento plaer.
I els ocells que viuen en els arbres del passeig.
Sento un plaer molt més ample que dos metres.
Tinc un neguit dins l'estómac, com una bola d'energia latent, de pessigolles dolces, que vol sortir per les mans, pels dits, pels peus, pel pit, pels ulls, pel sexe.
Si no fos tant mandrosa correria i saltaria per l'horta i colliria roselles per fer un bon pom i el posaria en un gerro per contemplar la primavera també des del sofà del menjador.
La primavera explosiva, com un pit ple de llet, que un nadó golut s'empassa prement el pit amb una maneta minúscula.

Tinc un balcó de dos metres d'ample.
Qui necessita res més.

7/5/08

Amb el cap ben alt


Anar pel món amb el cap ben alt.
Sentint orgull de ser qui ets, assumint totes les teves virtuts i tots els teus defectes, tant unes com els altres no són pocs.
Amb la mirada clara i transparent de qui no enganya, de qui no te por a ensenyar.
Ser valent i aprendre a tirar endavant, sabent que amb cada decisió et sobrevé una conseqüència.
Ser feliç, gaudint d'allò petit i celebrant allò més gran.
Estimant i deixant-te estimar.
Amb el cap ben alt...
Amb el cap ben alt...

6/5/08

MIAAAUUU....

I jo que em pensava que els bebés feien gu-gus... No se si a casa tenim una futurible cantant d'òpera o bé "un gatito enfurruñao".

5/5/08

I SI...


Segur que més d'un cop t'has imaginat que et tocava la loteria.
Jo en moltes ocasions somio truites mentre condueixo, frego els plats, miro per la finestra...
I és curiós perquè si em toqués la loteria no faria res del que se suposa que han de fer els nous rics, a banda dels típics forats a tapar, és clar.
Ni em compraria un cotxe de luxe, ni un apartament a Baquèira, ni un xalet a la platja, ni roba cara. Tampoc viatjaria fins a la fi del món (de moment...).
Si em toqués la loteria, primer, treballaria mitja jornada; segon, em compraria una torreta.
Sí senyor, una torreta amb un hortet i un parell d'arbres que féssin hombra. Res de piscina, que amb tanta sequera es probable que no la pogués omplir, amb una manguera ja faria.
Una torreta on poder gaudir de les meravelloses postes de sol de ponent que no tenen res a envejar a les dels catàlegs de viatges.
Una torreta on passar les hores amb els amics i la família.
On poder prendre el sol en pilotes, sense veïns, sense sorolls.
Ells no ho saben però ahir vam prendre la fresca en un autèntic forat de hobbit, amb l'autèntica hospitalitat de la gent de la bellíssima Comarca.

1/5/08

ANTA VEGADA ZOPA!

*"¿No será acaso que ésta vida moderna está teniendo más de moderna que de vida?"


El tiet Jordi, quan era petit com la Mafalda, amb la llengua de drap deia: anta vegada zopa?!

click!


Prou!
Acabo de connectar l'interruptor.
Prou!
M'he de refer, no tinc cap motiu de queixa.
Prou!
M'he sentit incompresa i amb necessitat que em planyin, quin avorriment. No insisteixis, no hi ha motiu.
Prou!
S'ha acabat, prou de mirar-me el melic. Em quedo obturada, com en un bucle, i m'estic perdent de veure moltes altres coses.
Prou!
Durant un temps he vist el món des d'una falsa perspectiva, només cal canviar l'angle de visió.
Prou, prou i massa!
Les fades neixen de crisalides?