13/4/08

La generació clauer

Com diu la meva amiga andorrana, ens han pres el pèl.
Ens vam creure allò de la realització de la dòna, que el treball dignifica i bla, bla, bla... i ara ens toca treballar com a rucs a dins i a fòra de casa mentre els nostres fills estan amb l'àvia, la padrina, la bulila, la lula... dígali com vulguis. La qüestió és que perquè la nostra generació de dones es "realitzi" cal que una altra generació, la de les nostres mares, s'ocupi d'aquestes tasques tant importants com son cuidar la canalla. I això, qui amb sort te la iaia perquè et cuidi els fills, sinó cal recòrrer a les guarderies, als cangurs, a les veïnes... I els pares? On queden els pares? De moment s'ha fet un petit pas endavant i des de fa quatre dies els papàs poden gaudir de 15 dies de baixa de paternitat, això sí, si te la demanes, a la feina et miren malament. Que es fotin! I mentre qui en paga les conseqüències són els més petits de la casa, el tresor més preuat! Més que tenir dos cotxes, un pis ben gran o una adosada, roba bona, perfum del car i vacances a l'estiu? Estem donant als nostres fills "coses" en el més estricte sentit de la paraula, coses físiques, palpables. Diuen els experts, que els fills volen temps, però que és molt més important la qualitat que la quantitat. Temps de qualitat, per tant. I nosaltres en ho traguem que si fos una veritat irrefutable. A la meva la van anomenar la Generació X, després va venir la Genaració Y i avui als adolescents els anomenen la Generació Clauer en relació a que de ben petits ja disposen de les claus de casa i eren, i són, els primers en arribar-hi, el seu gran contacte amb la societat és a través d'internet i no tenen ningú que els supervisi. Temps de qualitat: con si es tractés de sexe sense preliminars, a sac! Així és pot aconseguir una bona comunicació? Amb temps comprimit? OH, NOOOO Em queden 3 setmanes per començar a treballar.

2 comentaris:

La Gallina Marcelina ha dit...

¿Dónde están las llaves?
matarile-rile-rile,
¿dónde están las llaves?
matarile-rile-ron,
Chim-pon.

EQMEVD ha dit...

Ja pots ben dir que és una presa de pèl. I no és la única.
La primera la farsa de l'emancipació femenina. La segona que la qualitat supera la quantitat de temps. Fal·làcia.
el que val és poder perdre tota la tarda, i una altra i una altra. Per poder-li clavar un mastegot quan convingui sense remordiments, per poder-li dir que no quan toca sense sentiment de culpa. Com pretenen educar nens amb pares de dues hores al dia?????
ein???
aix.