26/4/08

Tinc un jardí

Després del curset


N'he criat a tres.
I a mi que m'importa, com si n'haguéssis criat tres mil.
Trec les urpes, estic més gallina marcelina que mai.
El meu bebé, meu, només meu.
Te els ulls inflats i els llavis també, sospira de tant en tant i la veu ronca.
Ha plorat una bona estona.
De qui és la culpa? De ningú, seva segur que no, i meva?
I si en tinguéssis sis?, em diu. Sis vegades amb el cor trencat.
Em fa mal l'estòmac.
És injust, puta hipotèca! En dos setmanes començo a treballar.
Coc coc coc! Vine pollet, vine, que la mare et bressolarà.

13/4/08

La generació clauer

Com diu la meva amiga andorrana, ens han pres el pèl.
Ens vam creure allò de la realització de la dòna, que el treball dignifica i bla, bla, bla... i ara ens toca treballar com a rucs a dins i a fòra de casa mentre els nostres fills estan amb l'àvia, la padrina, la bulila, la lula... dígali com vulguis. La qüestió és que perquè la nostra generació de dones es "realitzi" cal que una altra generació, la de les nostres mares, s'ocupi d'aquestes tasques tant importants com son cuidar la canalla. I això, qui amb sort te la iaia perquè et cuidi els fills, sinó cal recòrrer a les guarderies, als cangurs, a les veïnes... I els pares? On queden els pares? De moment s'ha fet un petit pas endavant i des de fa quatre dies els papàs poden gaudir de 15 dies de baixa de paternitat, això sí, si te la demanes, a la feina et miren malament. Que es fotin! I mentre qui en paga les conseqüències són els més petits de la casa, el tresor més preuat! Més que tenir dos cotxes, un pis ben gran o una adosada, roba bona, perfum del car i vacances a l'estiu? Estem donant als nostres fills "coses" en el més estricte sentit de la paraula, coses físiques, palpables. Diuen els experts, que els fills volen temps, però que és molt més important la qualitat que la quantitat. Temps de qualitat, per tant. I nosaltres en ho traguem que si fos una veritat irrefutable. A la meva la van anomenar la Generació X, després va venir la Genaració Y i avui als adolescents els anomenen la Generació Clauer en relació a que de ben petits ja disposen de les claus de casa i eren, i són, els primers en arribar-hi, el seu gran contacte amb la societat és a través d'internet i no tenen ningú que els supervisi. Temps de qualitat: con si es tractés de sexe sense preliminars, a sac! Així és pot aconseguir una bona comunicació? Amb temps comprimit? OH, NOOOO Em queden 3 setmanes per començar a treballar.

12/4/08

Malson


Uf, fa només mitja hora que m'he despertat de cop, angoixada, espantada. Encara em dura el mal rotllo. Acabo de tenir un malson.
No, no em diguis que els somnis són premonitoris perquè no ho són. No vull que ho siguin.
Això sí, a l'un demà intento explicar-los a algú, verbalitazar-los i així em trec de sobre la responsabilitat sabent que no passaran mai...
Ja fa algun temps vaig decidir que no em volia quedar amb aquell neguit, angoixa i opressió al pit que et deixen els malsons.
Si els malsons els crea la nostra ment perquè no variar-los inventant un final feliç?
Això és el que faig. Quan torno a agafar el son reprenc el fil del somni i m'imagino un final fet a mida, que acabi bé, que tingui sentit i que em deixi esperançada.
Me'n torno al llit, tinc feina per a fer...

8/4/08

Les cosinetes

La Núria i la Paula és van conèixer face to face aquesta Setmana Santa.
Difícilment podran jugar tant com ho van fer plegades les seves mames.
Les separen molts quilòmetres.
Difícilment podran jugar al carrer amb les bicicletes o a fer túnels als munts de sorra de les obres o a fer cabanes de pedretes i fang o a saltar a la goma o a tirar la pedra.
Les separen molts anys d'aquella vida al carrer.
La meva mare jugava a les tabes, uns ossets de pollastre pintats de colors. Em sembla tant antic!
El mateix els hi passarà a les cosinetes més avesades a jugar a l'ordinador que a embrutar-se els pantalons heretats i amb genolleres.

A bodes m'aconvides!


A bodes m'aconvides! Quina frase feta més antiquada!
Partim de la base que no m'agraden les bodes, les trobo nyonyotes i cursis.
I es que no acabo de comprendre perquè la gent continua casant-se fent ostentació d'aquests bodorrios avorrits, tostons, poc originals i que no s'acaben mai.
No acabo de comprendre perquè els núvis s'entesten a presentar aquesta celebració grandiloqüent com un acte de fe, com un acte d'exhibició del seu amor evident, quan a mi i a la majoria de convidats, ens sembla un mercadeig pur i dur, un negoci amb alts rendiments, en definitiva, un atracament a mà alçada.
Bodes que no tenen res d'original, que en quan surts de la "pelu" i et calces les maleïdes sabates de taló ja estàs pensant quan s'acabarà la pantomima, ressonant amb ràbia dins el cervell "se va, se va, se va, se va la tuna ya se va..."
Millor, a bodes no m'aconvidis, fes-ho a una calçotada!

7/4/08

La pluja ens visita




Avui plou.
Després de molts dies de sol radiant el dia està gris, trist.
Surto a la terrassa, he de recollir la roba de l'estenedor.
L'aire fresc em reactiva i inspiro l'aroma enyorat a terra mullada.
Fins i tot em sopta, tant temps feia que no ensumava terra humida?
És la màgia de viure en un poble, dissabte, a cinc minuts de casa, olor a farigola i a ginesta, canalets regant els camps plens d'arbres en flor, floretes al costat del camí de mil colors.
Avui cel tapat, va caient xirimiri, els cargols fan festa.
La Núria dorm, plaent a la tumbona. Avui no toca passeig, avui toca actualitzar el blog, que ja era hora.